Viatge al pais del Sol Naixent I. D'avions i aeroports (3-11-2005)

Despres d'un vespre atrafegat i de fer la maleta a ultima hora, sols he dormit deu minutets insuficients, per arribar a l'aeroport de segona de Barcelona. Si, de segona, i no sols per la manca de vols intercontinentals directes, sino perque els bars estaven tancats! era massa d'hora pels cambrers! Aixo no es serios.

Fins que no ha obert el bar de la zona d'embarcament, allo era com una ciutat fantasma, o millor dit, com els grans magatzems de la pel.licula "Zombie". Si, els viatger deambulant necessitats de cafeina entre "boutiques" tancades i bars secs, uns zombies.

Ens donen diaris, agafo la Vanguardia. Primera pagina, el primer ministre de Japo nombra ministres a dos supermeganacionalistes japonesos. Llegeixo tot l'article: s'acosta la fi del mon, Japo atacara la Xina. Bon dia per anara a Japo. A la fi, pero ja hem embarcat. Lufthansa, qualitat i ordre. Deutschland Uber alles! Despres d'asseure'm a la meva comoda butaca situada al costat de la finestra he pogut observar un advertiment curios: "don't walk outside this zone". Aixo no estava escrit en una part de l'avio, no ens restringien les nostres ansies d'entrar a la cabina dels pilots, no. L'advertiment estava a l'ala!!! pero qui coi hi camina per l'ala. Rellegint-ho enlairats encara es mes espectacular.

Aterrissem a Frankfurt. Quim Monzo va escriure que hi ha un sex shop, despres de localitzar la meva porta d'embarcament (42) me'n vaig a buscar-lo, no el trobo. Deixo la morbositat de trobar el sex shop (amb espectacles en directa) i me'n vaig a esmorzar. Tenia la idea de menjar-me un frankfurt i beure una cervesa germanica. Acabo amb un "chesse toast", una torrada gegant amb formatge, un megabiquini sense pernil dolc.Perque si miro el panell i busco el vol i l'hora que ja se del meu vol, pero resulta que alla sols hi ha vols a Europa, Osaka no hi es. El megabikini es comenca a remoure i agafo el bitllet: porta 42... B! surto corrents i segueixo la "B", que em porta a un ascensor on baixo dos pisos per despres pujar-ne tres, em trobo un passadis lla(aaaa)rg, els llums oscilen, tenuament, amb un to intimista, entre el rosa fuxia i el vermell picant, mentre un soroll d'aigua amenitza la caminada. Aquesta coloracio em fa pensar amb un sex shop.

He pujat a l'avio. Al final, amb pas lleuger n'he tingut prou. Sort que he mirat el panell, sino encara estaria a al porta 42A. Abans de pujar a l'Airbus 300-120 ens donen diaris i agafo el Herald Tribune: surten els pixaners de Barcelona i les multes que els hi cauran, de l'estatut res. Coi de ianquis!

Viatge al pais del Sol Naixent II. Benvingut a Japo (5-11-2005)

El "Britains rules the wave" em desperta. Es estrany volar amb Lufthansa cap a Japo i que en un dels canal s`escolti aquest himne imperialista britanic. Ara ens serviran un esmorzar.Abans recordo observar amb musica classica de fons, l`entrada a Escandinavia, travessar el Baltic i passar per damunt d`Estonia per entrar a Russia (Per la pantalla ens indiquen la ruta...). Amb els llums de Novgorod, al costat d`un gran llac acomiado el sol, tot s`enfosqueix mentre digereixo el magnific sopar japonitzant (fideus freds, arros amb pollastre al curry i pastis de xocolata) que ens han donat. No se si avergonyir-me pero m`ha encantat, hauria repetit i tot!Despres he dormit, he intentat mirar els estels per la finestra, he demanat molts sucs de taronja i he mirat dues pel.licules, llastima que nomes tenia l`opcio del so en alemany, els subtituls nipons no m`han ajudat gaire.

Despres d`endormiscar-me i esmorzar, per aclucar de nou els ulls fins l`himne britanic, he gaudit del despertar asiatic amb una albada de blau i taronja purament intensos, era hipnotitzant.

Hem abandonat la nuvolositat xinesa i coreana per a sobrevolar l`arxipelag japones, ben clar, multitud d`illes i grans ciutats. Tot molt ordenat.Despres d`una maniobra qe ha remogut les meves entranyes hem comencat a baixar fins a aterrissar suaument al costat del mar.

Ordenadament ens hem aixecat tots els passatgers, majoritariament nipon i alemanys, per marxar entre comiats teutons de les hosteses rosses i cepades, per acabar entrant entre benvingudes nipones d`unes cares amagades reverancialment, pero d`on es discernien uns ulls allargats i prims, de mirada vergonyosa. Tot amenitzar per una cantarella que cada cop se`m fara mes familiar.

Amb un metro intern ens hem desplacat per l`aeroport fins arribar on mostrar els passaports, despres d`omplir uns papers per immigracio, on pregunten el motiu del viatge, la llargada de l`estanca, els diners que tenim i si som criminals, fugitius i/o traficants de drogues. Que passaria si responc "si" a alguna d`aquestes questions? ara no es el moment d`experiments antropologics.

Per cert, els ciutadans del Sudest asiatic, Sud America i Africa han de passar per la zona de quarantena. Fort, no?

Agafo la maleta i em dirigeixo a l`ultim punt de control, on el policia comenca a fer-me preguntes, abans de mi no n`hi ha fet a ningu mes. Em sembla que el seu accent esdeve sovietic i que la gorra se li eixampla fins a ser una gorra de plat de policia nordcorea... al final, res. Es clar!

M`haig d`esperar mitja hora, la Jane, la meva amfitriona s`ha adormit. Mentrestant tinc temps per veure molts japonesos saludant-se sorollosament, una baralla conjugal i un famos, una camara l`espera i l`anira seguint mentra ell camina animosament.La Jane ja ha arribat. Malgrat ser una canadenca que parla catala, es com si fos japonesa, el mateix pentinat i roba que les joves nipones. Fins i tot els seus ulls, mai molt grans, ara sembla que s`allarguin lateralment mentres s`aprimen.

Una abracada, dos petons i ens dirigim a un autobus que ens portara de l`aeroport d`Osaka a Kobe. El conductor porta ulleres de sol i la boca tapada com un cirurgia. Benvingut a Japo!