Despres d'un vespre atrafegat i de fer la maleta a ultima hora, sols he dormit deu minutets insuficients, per arribar a l'aeroport de segona de Barcelona. Si, de segona, i no sols per la manca de vols intercontinentals directes, sino perque els bars estaven tancats! era massa d'hora pels cambrers! Aixo no es serios.
Fins que no ha obert el bar de la zona d'embarcament, allo era com una ciutat fantasma, o millor dit, com els grans magatzems de la pel.licula "Zombie". Si, els viatger deambulant necessitats de cafeina entre "boutiques" tancades i bars secs, uns zombies.
Ens donen diaris, agafo la Vanguardia. Primera pagina, el primer ministre de Japo nombra ministres a dos supermeganacionalistes japonesos. Llegeixo tot l'article: s'acosta la fi del mon, Japo atacara la Xina. Bon dia per anara a Japo. A la fi, pero ja hem embarcat. Lufthansa, qualitat i ordre. Deutschland Uber alles! Despres d'asseure'm a la meva comoda butaca situada al costat de la finestra he pogut observar un advertiment curios: "don't walk outside this zone". Aixo no estava escrit en una part de l'avio, no ens restringien les nostres ansies d'entrar a la cabina dels pilots, no. L'advertiment estava a l'ala!!! pero qui coi hi camina per l'ala. Rellegint-ho enlairats encara es mes espectacular.
Aterrissem a Frankfurt. Quim Monzo va escriure que hi ha un sex shop, despres de localitzar la meva porta d'embarcament (42) me'n vaig a buscar-lo, no el trobo. Deixo la morbositat de trobar el sex shop (amb espectacles en directa) i me'n vaig a esmorzar. Tenia la idea de menjar-me un frankfurt i beure una cervesa germanica. Acabo amb un "chesse toast", una torrada gegant amb formatge, un megabiquini sense pernil dolc.Perque si miro el panell i busco el vol i l'hora que ja se del meu vol, pero resulta que alla sols hi ha vols a Europa, Osaka no hi es. El megabikini es comenca a remoure i agafo el bitllet: porta 42... B! surto corrents i segueixo la "B", que em porta a un ascensor on baixo dos pisos per despres pujar-ne tres, em trobo un passadis lla(aaaa)rg, els llums oscilen, tenuament, amb un to intimista, entre el rosa fuxia i el vermell picant, mentre un soroll d'aigua amenitza la caminada. Aquesta coloracio em fa pensar amb un sex shop.
He pujat a l'avio. Al final, amb pas lleuger n'he tingut prou. Sort que he mirat el panell, sino encara estaria a al porta 42A. Abans de pujar a l'Airbus 300-120 ens donen diaris i agafo el Herald Tribune: surten els pixaners de Barcelona i les multes que els hi cauran, de l'estatut res. Coi de ianquis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada