diumenge, 12 d’agost de 2007

Viatge al pais del Sol Naixent II. Benvingut a Japo (5-11-2005)

El "Britains rules the wave" em desperta. Es estrany volar amb Lufthansa cap a Japo i que en un dels canal s`escolti aquest himne imperialista britanic. Ara ens serviran un esmorzar.Abans recordo observar amb musica classica de fons, l`entrada a Escandinavia, travessar el Baltic i passar per damunt d`Estonia per entrar a Russia (Per la pantalla ens indiquen la ruta...). Amb els llums de Novgorod, al costat d`un gran llac acomiado el sol, tot s`enfosqueix mentre digereixo el magnific sopar japonitzant (fideus freds, arros amb pollastre al curry i pastis de xocolata) que ens han donat. No se si avergonyir-me pero m`ha encantat, hauria repetit i tot!Despres he dormit, he intentat mirar els estels per la finestra, he demanat molts sucs de taronja i he mirat dues pel.licules, llastima que nomes tenia l`opcio del so en alemany, els subtituls nipons no m`han ajudat gaire.
Despres d`endormiscar-me i esmorzar, per aclucar de nou els ulls fins l`himne britanic, he gaudit del despertar asiatic amb una albada de blau i taronja purament intensos, era hipnotitzant.
Hem abandonat la nuvolositat xinesa i coreana per a sobrevolar l`arxipelag japones, ben clar, multitud d`illes i grans ciutats. Tot molt ordenat.Despres d`una maniobra qe ha remogut les meves entranyes hem comencat a baixar fins a aterrissar suaument al costat del mar.
Ordenadament ens hem aixecat tots els passatgers, majoritariament nipon i alemanys, per marxar entre comiats teutons de les hosteses rosses i cepades, per acabar entrant entre benvingudes nipones d`unes cares amagades reverancialment, pero d`on es discernien uns ulls allargats i prims, de mirada vergonyosa. Tot amenitzar per una cantarella que cada cop se`m fara mes familiar.
Amb un metro intern ens hem desplacat per l`aeroport fins arribar on mostrar els passaports, despres d`omplir uns papers per immigracio, on pregunten el motiu del viatge, la llargada de l`estanca, els diners que tenim i si som criminals, fugitius i/o traficants de drogues. Que passaria si responc "si" a alguna d`aquestes questions? ara no es el moment d`experiments antropologics.
Per cert, els ciutadans del Sudest asiatic, Sud America i Africa han de passar per la zona de quarantena. Fort, no?
Agafo la maleta i em dirigeixo a l`ultim punt de control, on el policia comenca a fer-me preguntes, abans de mi no n`hi ha fet a ningu mes. Em sembla que el seu accent esdeve sovietic i que la gorra se li eixampla fins a ser una gorra de plat de policia nordcorea... al final, res. Es clar!
M`haig d`esperar mitja hora, la Jane, la meva amfitriona s`ha adormit. Mentrestant tinc temps per veure molts japonesos saludant-se sorollosament, una baralla conjugal i un famos, una camara l`espera i l`anira seguint mentra ell camina animosament.La Jane ja ha arribat. Malgrat ser una canadenca que parla catala, es com si fos japonesa, el mateix pentinat i roba que les joves nipones. Fins i tot els seus ulls, mai molt grans, ara sembla que s`allarguin lateralment mentres s`aprimen.
Una abracada, dos petons i ens dirigim a un autobus que ens portara de l`aeroport d`Osaka a Kobe. El conductor porta ulleres de sol i la boca tapada com un cirurgia. Benvingut a Japo!

Cap comentari: