diumenge, 12 d’agost de 2007

Viatge al pais del Sol Naixent VI. Al paradis hi ha iaios despullats (13-11-2005)

Avui he descobert el paradis i no esta formada d`un harem amb noies verges ben servicials, ni d`una orgia amb Odin, ni amb el retrobament lluminos amb un arbust cremant. El paradis esta ple de iaios despullats netejant-se l`esquena amb una tovallola enrotllada i estirada per ambdos extems en diagonal.
No me`n se avenir, pero els pergaminosos iaios son el paisatge paradisiac que he trobat a la nova Terra Promesa: Kobe. Avui he visitat i he gaudit, en un dia plujos, uns banys publics japonesos... uf, quin gaudi!!!!
Primer cal assenyalar que es un establiment obert 365 dies a l`any i 24 hores al dia, la llibertat de mercat al servei dels meus musculs. Segon, en el mateix edifici hi ha un hotel d`aquells que com a habitacio tenen uns sarcofacs amb tele. Digueu-me boig, pero si m`estic al Japo mes dies del compte, per no abusar de la confianca de la Jane, me n`anire en aquest hotel, dormire unes horetes i la resta del dia me n`anire als banys. Del sarcofag al cel, ja es aixo, oi?
El primer que fas quan entres al centre, es descalcar-te, tot seguit el que fas es enfundar el paraigua amb una bossa a traves d`un aparell vertical, per passar a unes guixetes on tanques les sabates i n`agafes les claus amb un numero que despres canviaras per unes altres claus al taulell, on tambe dones el tiquet (previament comprat en una botiga de tiquets varis -per bus, banys i altres coses). Puges a l`ascensor (descalc, una sensacio unica, proveu-ho) i et dirigeixes , despres de travessar-ne una on dues noies fan massatges a dos homes satisfets, a una sala plena de guixetes on deixes la roba i el paraigua enfundat en la bossa de plastic. Agafo la meva tovallola gran per eixugar-me i la petita per rentar-me, miro una bascula i dubto si pesar-me, no ho faig, despres de tanta arros amb bou, truites i sopes, a mes del fast food autocton (i del Mc donald`s, avui hi he anat a menjar una especialitat japonesa: hamburgesa de gamba!!!) temo pel volum de la meva panxa.
Amb el Kahn anem cap als rentadors, on ens assentem despres d`agafar una palangana que no fare servir. Ens mullem amb una dutxa (cadascu solet!) i comenco, com ell, a netejar-me el cos i despres el cap, cosa que faig al reves quan soc a casa meva. Es la primera vegada que em netejo amb una tovallola, es realment gratificant qua nem frego diagonalment l`esquena.
Despres de deixar-nos ben nets ens dirigim a les diferents "piscines".
La primera es una de calenta, normaleta, ens hi estem un ratet, per despres passar a una dutxa massatjadora, oh, quin gust! Tot seguit passem a una piscina gran amb efecte iakuzzi moderat, d`alla passem a una de vermella ben calenta, sembla que hi ha escencia de rosa, al cartell, amb caracters japonesos hi ha una rosa dibuixada. Es tant calenta l`aigua que m`ofego, surto i me`n vaig al iakuzzi de debo, despres de rebutjar la idea d`entrar a la pisnica freda.
Hi ha un iakuzzi comunitari i tres d`individuals, de fusta, i amb una peca, tambe de fusta que es pot moure per aguantar els bracos o be per recolzar-hi el cap. Quin gust.Entro en transit fins que el Khan em torna a la realitat i anem a la sauna, on hi ha una tele on hi mirem una especie d`"Amor a primera vista", em canso del baf i de la tele i me`n vaig i em poso en uns barrils amb aigua tebia. Son barrils on hi ha hagut sake, interessant pero no hi trobo el sentit. Estic massa relaxat per preguntar.
Despres d`entaforar-me en el barril, amb els peus cap amunt,a fora del recipient, aconsegueixo sortir i em decideixo per l`aigua freda, mes ben dit, congelada! Passo els pitjors segons de la meva vida a l`entrar, pero llavors tinc uns moments de gaudi inanarrables, les orelles se`m destapen i els ulls es dilaten, em sento viu, ben viu! no comenco a notar els dits i en canvi trobo massa reg sanguini al cervell. Surto.
Ens queda un quart d`hora que el gasto a l`aigua calenta de color vermell o rosa, segons, i al iakuzzi, just despres d`un petit massatge a la dutxa.
Ens eixuguem (cadascu el seu cos) i em decideixo a pesar-me: no vull mirar, obro lentament la parpella esquerra, miro, necessito perdre 3 quilos, despres de tanta aigua i vapor i escalfor i sauna, veig que he guanyat 2 quilos dels que tenia a Catalunya. Surto, gaudeixo dels ultims moments descalc a l`ascensor, em calco i marxo sentint-me com un mortal que ha estat al paradis i que n`ha tornat, quan encara plou.

Cap comentari: