diumenge, 12 d’agost de 2007

Viatge al pais del Sol Naixent IV. Osaka, l`Andorra nipona (8-11-2005)

Avui faig vint-i pico anys, la celebracio (a la foto), sera posterior a aquest relat, aixi que ho explicare mes endavant, en un altre.
En aquest explicare la meva visita a Osaka, una gran ciutat japonesa. Be, hauriem de dir gran ciutat gran, valent la redundancia, i si a algu no li esta be que s`hi posi "mori" (algues del sushi).
Podriem dir que Osaka es el meu pais en una ciutat, es la Catalunya ciutat somiada pels noucentistes: 6 milions de persones vivint en una ciutat que vista des de la torre d`Osaka (es veu que per ser una ciutat de qualitat, a Japo, has de tenir una torre...), no te l`acabes. Suposo que es com pujar a Montjuich i intentar veure Tarragona... Quin munt de japonesos i japoneses (amb tot el respecte per les minories etniques, immigrats i turistes)!!!!
A dalt aquesta torre, he descobert una debilitat en el comerc japones: alla a dalt, ple de turistes amb camares digitals, i no, no s`hi pot comprar cap pila, no en trobes ni una enmig de penjolls pel mobil, llapisos, bijuteria i tot de souvenirs petits. Obviament, si m`he adonat d`aixo es perque m`he quedat sense piles a la camara... he pogut tirar un parell de fotos i prou. La foto que m`ha faltat hauria estat memorable: des de la torre es distingien molts grups de quitxalla japonesa, de petits Shinosuke Noharas (Shin Chans), hi ha hagut un moment que s`han barrejat dos grups, ja us podeu imaginar les professores separant nens... ara entenc el per que dels uniformes i dels colors llampants. Jo m`imaginava tots aquells nens fent "culet culet" i "troooooooompa".
Un cop observada la ciutat des de dalt, hem baixat i he fet el que tots els japonesos fan a Osaka: comprar. Si senyor, hem entrat, la Jane i jo, a uns gran magatzems. Despres de fer un capuccino al Starboucks (?) Cafe, m`he comprat unes sabates estretes. Cal destacar que aquests grans magatzems compten amb una noria a la teulada... un element caracteristic a Japo, pero dalt d`una teulada?
Despres hem passat per uns carrers estrets que semblaven mercats russos, d`aquells depriments, amb avis asseguts a terra, fumant, i una iaia venent videos porno. No n`hi he comprat cap, que les cintes aquestes no es veuen a Catalunya (les japoneses, no les porno...).
I, a la fi, hem arribat a Andorra la Vella japonesa, un carrer ple de botigues d`electronica, telefonia mobil, televisors, rellotges i fastfood autocton i america. Be, la diferencia amb Andorra es que a Osaka no es veuen portuguesos.Despres de caminar i caminar en aquella replica del pais dels Pirineus, hem aconseguit dinar en un restaurant japones que, per qui sigui de Manlleu, dire que era com a Can Xaran, amb menjar cuinat com per una avia i servit per les tietes, tot molt casola, excepte uns cartells modernistes dels Quatre Gats i el Moulinne Rouge. Impressionant: una simbiosi entre el noucentisme catala (la Catalunya-ciutat d`Osaka) i el modernisme amb aromes de Curry.
Despres hem passejat per un carrer\avinguda\galeries comercials que hi ha, tambe, en totes les ciutats japoneses, aquests carrers estan coberts per un sostre transperent subjectat per unes arcades mes o menys boniques. Aqui he fet el turista i he comprat souvenirs per tothom. Necessito un banc per treure cales... uf!
Despres, passejant, hem anat cap a l`estacio, be, una de les estacions, perque n`hi ha tres en pocs metres, una per cada companyia de tren. Curios. Caminant he vist un altre "Donkey donkeeeeeeeey Jote" hehehehe, una botiga de tot, pero com que Osaka es mes gran que Kobe doncs vinga, pose`m-hi una noria a la facana, que no sigui dit. Quina fixacio que tenen amb les nories.
Despres he llegit que han detingut a Alberto Fujimori al "The Japan Times" (es curios, no parlen de l`estatut) mentre la Jane anava a comprar l`ultim treball de Madonna... quina impaciencia, no?
Hem agafat un tren, estem exhausts, hem caminat molt, ella ha baixat abans per anar a treballar i jo, tot solet, he anat fins a Kobe, a Motomaschi Station, amb un transbordament inclos! Mama, pots estar orgullosa del teu fill.


Cap comentari: